El manresà, de 13 anys, acaba d´aconseguir amb la selecció catalana infantil el títol als campionats estatals
El manresà Sergi Carrión va tenir un paper brillant a la final dels estatals. Com qui torna a mirar-se una pel·lícula, Sergi Carrión recorda amb exactitud la final infantil masculina dels campionats de Còrdova, on la selecció catalana es va proclamar campiona davant Madrid (90-74). «Vam començar guanyant de 14 al primer quart, però després ens van remuntar i al descans només guanyàvem de 2. En l´últim quart vam obrir les diferències definitives», narra.
Carrión té una filosofia de bàsquet disciplinada, amb tres idees molt clares: respecte per l´altre equip, estima als companys i el bàsquet és important, però no deixa de ser un joc. Per això, tot i que Catalunya va guanyar per 16 punts de diferència Madrid, creu que «la final va ser molt emocionant» i que «no es va decidir fins a l´últim quart». La clau, «els meus companys van estar molt bé».
A la final vas anotar 21 punts. 23 de valoració. Darrere les xifres, com van ser les sensacions?
Vaig jugar molt content la final. Sobretot perquè els primers dies del campionat havia tingut mal de panxa i tot i que vaig jugar els partits, no havia estat gens fi. A la final estava molt motivat per fer una bona actuació. Però tots els companys van jugar molt bé, va ser un èxit de tots els de l´equip.
Com vau celebrar el títol?
Primer, vam tallar la xarxa de la cistella; al vestidor ja vam fer una mica de festa i, en arribar a l´hotel, el segon entrenador, Jacob Raurell, va banyar-se a la font. El primer dia del torneig ens havia dit que, si el guanyàvem, s´hi remullaria.
I va complir la promesa.
Sí, i tant! L´aigua era molt freda i ningú més no es va animar a ficar-s´hi. Es va quedar ell sol a la font. Va ser molt divertit.
Què us va dir el seleccionador, Ferran Peña?
Ens va felicitar. En alguns partits anteriors ens havia advertit que no estàvem prou bé, tenint en compte tot el treball que havíem fet al darrere. Però a la final ens va dir que llavors sí, que havíem donat el màxim de nosaltres mateixos.
Quin és aquesta dinàmica de treball que hi havia a darrere?
No només ens reunim pels campionats, sinó que també ens entrenem durant tot l´any. Per exemple, cada dues setmanes, ens entrenàvem a Barcelona, o bé fem jornades intensives i participem en campus.
Molts dels jugadors són del Joventut de Badalona. Com us trobeu al grup els qui sou d´un altre equip?
La relació és molt bona. La majoria ja ens coneixíem de la selecció mini i, a més, juguem entre nosaltres a la lliga i ens hem fet amics.
I els teus companys de l´equip infantil Borges d´Avinyó, què et van dir quan vas tornar com a campió?
Em van felicitar, sobretot per com havia jugat la final. I l´entrenador, Jordi Sainz, també em va felicitar. Estava molt content per mi i em va dir que valorés la feina dels companys, perquè ells també m´havien ajudat a millorar.
En els darrers anys, t´han ullat els grans clubs, com el FC Barcelona.
Sí, fa dos anys, em va trucar el Barça. A casa ens ho vam plantejar amb molta il·lusió, però vam decidir que no era el moment. Potser era massa petit i anar a entrenar-me a Barcelona setmanalment es feia complicat. Si tornés a tenir l´oportunitat, ja ho veuríem.
Les portes no es tanquen a aquesta edat, al contrari.
Em sembla que si continuo treballant, les oportunitats sempre hi són. A l´Avinyó ara estic molt bé i penso que som un equip molt bo.
Quan va començar a jugar a bàsquet?
Als quatre anys. Amb el meu germà, que és dos anys més gran. Primer, vaig ser al CBiUM, després a La Salle i al Paidos.
Digues-me un somni.
Jugar amb un bon equip de bàsquet, passar-ho bé i tenir uns bons companys, com els d´ara.
El més important per a un jugador són els companys?
Per a mi són molt importants, sí. Però també hi ha altres aspectes.
Saber fer altres coses a part del bàsquet, com dedicar-te els estudis. S´ha de saber fer tot! I ser un bon jugador a dins i fora del camp.
Carrión té una filosofia de bàsquet disciplinada, amb tres idees molt clares: respecte per l´altre equip, estima als companys i el bàsquet és important, però no deixa de ser un joc. Per això, tot i que Catalunya va guanyar per 16 punts de diferència Madrid, creu que «la final va ser molt emocionant» i que «no es va decidir fins a l´últim quart». La clau, «els meus companys van estar molt bé».
A la final vas anotar 21 punts. 23 de valoració. Darrere les xifres, com van ser les sensacions?
Vaig jugar molt content la final. Sobretot perquè els primers dies del campionat havia tingut mal de panxa i tot i que vaig jugar els partits, no havia estat gens fi. A la final estava molt motivat per fer una bona actuació. Però tots els companys van jugar molt bé, va ser un èxit de tots els de l´equip.
Com vau celebrar el títol?
Primer, vam tallar la xarxa de la cistella; al vestidor ja vam fer una mica de festa i, en arribar a l´hotel, el segon entrenador, Jacob Raurell, va banyar-se a la font. El primer dia del torneig ens havia dit que, si el guanyàvem, s´hi remullaria.
I va complir la promesa.
Sí, i tant! L´aigua era molt freda i ningú més no es va animar a ficar-s´hi. Es va quedar ell sol a la font. Va ser molt divertit.
Què us va dir el seleccionador, Ferran Peña?
Ens va felicitar. En alguns partits anteriors ens havia advertit que no estàvem prou bé, tenint en compte tot el treball que havíem fet al darrere. Però a la final ens va dir que llavors sí, que havíem donat el màxim de nosaltres mateixos.
Quin és aquesta dinàmica de treball que hi havia a darrere?
No només ens reunim pels campionats, sinó que també ens entrenem durant tot l´any. Per exemple, cada dues setmanes, ens entrenàvem a Barcelona, o bé fem jornades intensives i participem en campus.
Molts dels jugadors són del Joventut de Badalona. Com us trobeu al grup els qui sou d´un altre equip?
La relació és molt bona. La majoria ja ens coneixíem de la selecció mini i, a més, juguem entre nosaltres a la lliga i ens hem fet amics.
I els teus companys de l´equip infantil Borges d´Avinyó, què et van dir quan vas tornar com a campió?
Em van felicitar, sobretot per com havia jugat la final. I l´entrenador, Jordi Sainz, també em va felicitar. Estava molt content per mi i em va dir que valorés la feina dels companys, perquè ells també m´havien ajudat a millorar.
En els darrers anys, t´han ullat els grans clubs, com el FC Barcelona.
Sí, fa dos anys, em va trucar el Barça. A casa ens ho vam plantejar amb molta il·lusió, però vam decidir que no era el moment. Potser era massa petit i anar a entrenar-me a Barcelona setmanalment es feia complicat. Si tornés a tenir l´oportunitat, ja ho veuríem.
Les portes no es tanquen a aquesta edat, al contrari.
Em sembla que si continuo treballant, les oportunitats sempre hi són. A l´Avinyó ara estic molt bé i penso que som un equip molt bo.
Quan va començar a jugar a bàsquet?
Als quatre anys. Amb el meu germà, que és dos anys més gran. Primer, vaig ser al CBiUM, després a La Salle i al Paidos.
Digues-me un somni.
Jugar amb un bon equip de bàsquet, passar-ho bé i tenir uns bons companys, com els d´ara.
El més important per a un jugador són els companys?
Per a mi són molt importants, sí. Però també hi ha altres aspectes.
Saber fer altres coses a part del bàsquet, com dedicar-te els estudis. S´ha de saber fer tot! I ser un bon jugador a dins i fora del camp.
